Periodisme Local

Avís: aquest és un article molt idealista que busca mobilitzar-te

Avui a la redacció de Calafell ràdio, on estic fent les pràctiques, hem estat discutint sobre el periodisme local. La conclusió potser seria que pot arribar a ser frustrant.
La teoria del periodisme local és molt maca: proximitat de la gent del carrer, i per tant també de la notícia, possibilitat d'explicar les coses que passen a prop teu, la veu del poble, informació necessària per al veí, transparència...Però a l'hora de la veritat tot això no acaba de ser ben bé així.La majoria de mitjans locals són creats per polítics, per a polítics i amb polítics. Compleixen un servei als mateixos polítics, amb mentalitat de polític (per no dir de partit, que és el que aocstuma a ser) i veient com no es pot informar del que la gent necessita saber perquè sinó, com que tot el mitjà és polític, et jugues la feina. I com que menges d'això, doncs et resignes, calles, aguantes i fas el que els polítics volen. On és el periodisme? Al nivell local sembla que no existeix, i el que en un primer moment sembla una mesura molt democràtica, que fomenta la democràcia, que és del poble, per al poble i amb el poble, doncs acaba sent un mer instrument al servei de la política, per fer-la més opaca o per servir d'altaveu de les coses que s'han fet. No és més que un instrument que juga un paper molt important en la corrupció.
I tot això? Com es pot canviar?? Doncs són els mateixos periodistes els que han de plantar cara i no deixar-se trepitjar, i molt menys, deixar que t'arrenquin la il·lusió d'explicar les coses, de ser útil, no permetre que et modifiquin la concepció de periodisme, sent més idealistes del que han estat els nostres predecessors en els llocs de treball. Sent valents!
Jo penso lluitar per la independència del periodisme, i tu?

Èlia

Temps difícils

Bombes que cauen sense avís i sense raó (mai cauen prou justificadament), acusacions creuades entre dirigents polítics, fins i tot hi ha màfies i odis en el terreny esportiu.

Ara Israel es dedica a bombardejar a tort i a dret i aquí no es pot dir res, estan matant impunement i Nacions Unides no diu res, i si un president d'un govern, com l'espanyol, diu alguna cosa encara se'l titlla d'antisemita. Ei! ho sento, però no puc callar-m'ho. Cada dia em fa més ràbia que segons qui pugui tenir armes i utilitzar-les i segons qui no, i si els meus amics maten és per legítima defensa i si són els meus enemics els que maten, doncs són uns assassins. Quina diferència hi ha? Al capdavall tots maten!

L'escriptor Josep Pla va dir una vegada que l'home no havia evolucionat gaire, que només havia evolucionat en el cagar. Sí, sí, i ho argumentava dient que al principi ho feies dempeus i t'aixugaves amb quatre fulles, i avui ho fas còmodament assegut i t'aixugues amb un paper tou i suau. Doncs jo no sóc tan genial com Pla, però penso que l'home no ha evolucionat gaire, només ha avançat en el cagar i en la manera de matar-se, abans ho feien a cops de roc i ara amb bombes. Quina diferència hi ha?

I en el terreny polític? Aprendrem a parlar i no estirar-nos sempre dels cabells? Primer demanem fer un cara a cara i ara que l'accepten els acusem de canviar d'opinió? A vegades l'oposició fa coses bones i des del govern no es vol acceptar l'evidència, i al revés passa encara més sovint. I no estic fent referència a res en concret, ni a ningú, però sí que penso que si parlessin una mica més entre ells, doncs s'estalviarien molts malentesos i discussions.

I en els esports? És molt trist que equips com la Juventus italiana sigui acusada de fer trampes o que s'acusi a una junta directiva que ha fet moltes coses, i moltes coses bones per un club, d'antidemòcrata, perquè al capdavall s'està dient que Joan Laporta no ha volgut convocar eleccions i que això va en contra de la democràcia, quan el que passa és que uns comptaven 7 dies com un any i els altres no (absurd, no?).

Dylan ja ho preguntava a la cançó Blowin' in the wind! Quan aprendrem a conviure sense fer-nos mal i respectant-nos?

Èlia

Eleccions l'1 de novembre

Avui (12/07/06) Lluís Caelles ha obert el Telenotícies vespre amb la notícia que les eleccions autonòmiques es celebraran el primer de novembre, dia de Tots Sants. S'obren diferents reflexions sobre aquest tema. Es fa estrany que es convoquin eleccions per a un dimecres, festiu, però a mitja setmana. El primer que he pensat ha estat: "és impossible, què età dient?", però després he pensat que si no era veritat, l'editor del TN Vespre se la jugava molt, que n'havia d'estar molt convençut i ha de tenir molta confiança en la font que li hagi proporcionat aquesta bomba, i que per tant ha de ser veritat. És la importància de les fonts.

Després es poden derivar altres pensaments dirigits als polítics: Què persegueixen fent les eleccions en aquesta data? Fomentarà o no la participació? A veure si entre tots en podem treure l'entrellat, i si no...el temps aclarirà els dubtes que puguin sorgir al voltant d'aquesta qüestió!

Èlia

Presumpció d'innocència

Aquesta setmana, a la sèrie de TV3 "Ventdelplà", han abordat un tema que està damunt de la taula dels periodistes: la presumpció d'innocència. I és que a la sèrie, els diaris es salten aquest principi del codi deontològic i acusen directament al David d'assassinat, en diuen el nom i cognom, a més d'adjuntar-hi una fotografia. En aquell moment, el fet que a "Ventdelplà" tractessin de mentiders als periodistes i que es donés la imatge que aquests professionals no segueixen les seves pròpies normes, em va neguitejar, perquè crec que els periodistes, en general, sí que tenen ètica i que gairebé sempre aquests casos es presumeixen i no s'acusa fins que el jutge dicta sentència.

Però les coses no sempre són així i aquesta mateixa setmana n'hem tingut un exemple clar: l'assassina en sèrie d'àvies. Tots en sabem el nom, els cognoms, la cara que fa, on treballava, els seus familiars...Molts mitjans (no m'atreveixo a dir tots perquè no els puc seguir tots, no hi ha temps material) se n'han fet ressó i ens han ensenyat quina cara té aquesta dona, sense que, com molt bé diu Iu Forn en la seva columna a l'Avui (06/07/06), "la presumpta no hagués ni estat posada a disposició judicial".

És un tema que els periodistes i comunicadors haurien de plantejar-se i prendre's més seriosament, que és prou important, que s'està jugant amb la vida de la gent, perquè els mitjans de comunicació tenen molt ressò i els presumptes acaben duent una etiqueta molt difícil de treure.

Èlia