frustrated13

dilluns, de maig 01, 2006

Carles Porta i Iu Forn

Quina setmaneta la del 24-30 d'abril! El dimarts vam tenir el plaer d'escoltar i parlar amb Carles Porta, un periodista que ha treballat molts anys per TV3 i que ha fet diversos resportatges. Jo no els he vist tots, però gràcies als professors de la UPF he vist "Tor, la muntanya maleïda" i també me n'he llegit el llibre: "Tor, tretze cases i tres morts". Em va semblar molt interessant tot el que ens va explicar, com va viure el making off del reportatge, els dies fora de casa, com s'ha hagut de desvincular del tema perquè se l'estava menjant, ... I és veritat, el que a mi em sembla bonic d'aquesta feina, del periodisme, és el fet que cada dia o cada setmana, més o menys sovint, vas canviant de tema, és diferent, trenques la monotonia (que no la rutina).
Em va sorprendre una reflexió que va fer aquest periodista com a resposta a una pregunta, potser un pèl impertinent, d'un dels companys de classe. La pregunta feia referència a un capitol del libre on el periodista explica que es va emborratxar. I és normal que el meu company es sorprengués que un periodista, en un llibre, expliqués intimitats com aquesta. Carles Porta es va justificar dient que era normal, que ho fa per mimetisme, que no és que s'emborratxi cada dia i que, d'aquella manera, aconseguia més informació. I crec que té raó, si copies, imites el teu interlocutor, si t'hi assembles, serà més fàcil que s'obri a tu i d'aquesta manera en treuràs més i millor informació. Si et veuen raro, diferent, és més difícil d'accedir-hi. No se si ho va dir amb aquestes paraules, però si més no la idea és aquesta. Potser és per això que a mi em costa més trobar informació? sóc rara com diuen??
Per altra banda, el divendres vaig tenir l'oportunitat de parlar amb un periodista que admiro força, només dir-vos que cada dia em compro el diari Avui per llegir el seu article. Iu Forn va venir a classe a explicar-nos la seva experiència com a periodista, i sobretot el que va viure entre els mesos de gener i febrer d'aquest any, a ran de la publicació del seu article titulat "Manual del bon colpista". Va ser molt interessant, com a mínim per mi. Clar que ell va explicar la seva versió i faltaria ara conèixer la versió de Jiménez Losantos i del director del País, entre d'altres. Coneixeu la història? Aquest articulista va ser denunciat per diverses persones i associacions, entre els que destaca el que aleshores era el ministre de defensa, José Bono. "El meu amic" Iu Forn va optar per tancar-se i no parlar públicament del tema. Ara ell diu que no es va espantar ni va canviar la seva vida, encara que el to del mail que em va enviar en resposta a la meva demanda d'entrevistar-lo era prou colpidor. No ho sé, però venien ganes de plorar, donava la impressió que estava derrotat, deprimit, encara que si ell diu que no el va afectar, doncs no seré jo qui digui el contrari. El cas és que vam poder discutir sobre el seu article amb ell, i això sempre és molt enriquidor. Ara toca fer un article imitant el seu estil!
Èlia