Joseph Pulitzer
L'altre dia vaig fer un article per la classe d'Història del Periodisme. Es tracta d'un article biogràfic que explica (o intenta explicar) les aportacions que el famós periodista va fer a la premsa diària. Desitjo que us agradi i ajudi a conèixer una mica Joseph Pulitzer. Espero els vostres comentaris!
Pulitzer, una revolució pel periodisme
De legionari a magnat de la comunicació, un nou referent de la premsa escrita
Èlia Orts Garri (Barcelona)
Per molts la història de Joseph Pulitzer comença amb els premis de periodisme que porten el seu nom, quan es podria dir ben bé el contrari, que la vida d’aquest periodista acaba amb la creació d’una Escola de Periodisme vinculada a la Universitat de Colúmbia, que és precisament qui dóna els premis, amb els diners que Pulitzer va donar a aquesta universitat. Amb això, molts cops s’oblida la tasca que va fer per al periodisme i les seves aportacions a la història de la premsa.
Pulitzer va arribar als Estats Units provinent de Makó, en territori avui Hongarès, per allistar-se a l’exèrcit. Va participar en la guerra de Secessió americana en el bàndol independentista, i un cop acabada va començar a treballar per un diari que publicava en llengua alemanya, el Westliche Post, diari que acabarà comprant el 1872. Juntament amb la compra del Saint Louis Dispatch comença l’aventura empresarial de Joseph Pulitzer. D’aquests dos diaris en va fer un, el Saint Louis Post-Dispatch. Amb aquest periòdic va començar la recerca de l’audiència a través de buscar les notícies més populistes i les millors exclusives.
El 1883 Pulitzer viatja cap a Nova York, ja com a director d’una cadena editorial, i hi compra el New York World. Amb aquest diari segueix la tendència iniciada amb el Saint Louis Post-Dispatch, busca notícies amb interès humà, destapa escàndols i comença amb el que després es coneixerà com “sensacionalisme”.
Però aquesta no és la única aportació que fa Pulitzer al món del periodisme. Com a director del New York World va revolucionar el periodisme, va canviar la manera d’entendre els periòdics i de fer diaris. El New York World era de format gran, el que es coneix com llençol, i tenia entre set i vuit columnes. Joseph Pulitzer és dels primers directors a fer portades aparador, molt vistoses, amb grans titulars i una exposició del contingut del diari. Però una de les innovacions que més salten a la vista és la publicació de vinyetes, es tractava d’una tira còmica de Richard F. Outcault: The Yellow Kid (El nen groc).
Per altra banda, Pulitzer incorpora la il·lustració com a element informatiu i en fa un ús extensiu. Potser es podria dir que és el primer en potenciar la vessant visual de la premsa, amb la intenció de fer partícip de la notícia el lector, apropar-lo als fets. A més d’incorporar dibuixos, també va introduir els grans titulars, creant un precedent clar dels diaris que es coneixen avui.
També és amb el New York World que Pulitzer persegueix arribar al fons de les notícies, i el 1887 contracta el prestigiós periodista d’investigació Nellie Bly. Va fer una aposta seriosa i forta per un periodisme d’investigació, una manera de treballar que, segons el director del New York World, augmentava la qualitat informativa. És aquesta vessant la que va prioritzar i la que el va portar a tenir el prestigi que avui se li reconeix. És precisament aquest periodisme el que ell va voler potenciar i premiar, és l’excusa que justifica la donació de dos milions de dòlars per a la creació de l’Escola de Periodisme i per als premis periodístics més prestigiosos d’avui dia.
Pulitzer, una revolució pel periodisme
De legionari a magnat de la comunicació, un nou referent de la premsa escrita
Èlia Orts Garri (Barcelona)
Per molts la història de Joseph Pulitzer comença amb els premis de periodisme que porten el seu nom, quan es podria dir ben bé el contrari, que la vida d’aquest periodista acaba amb la creació d’una Escola de Periodisme vinculada a la Universitat de Colúmbia, que és precisament qui dóna els premis, amb els diners que Pulitzer va donar a aquesta universitat. Amb això, molts cops s’oblida la tasca que va fer per al periodisme i les seves aportacions a la història de la premsa.
Pulitzer va arribar als Estats Units provinent de Makó, en territori avui Hongarès, per allistar-se a l’exèrcit. Va participar en la guerra de Secessió americana en el bàndol independentista, i un cop acabada va començar a treballar per un diari que publicava en llengua alemanya, el Westliche Post, diari que acabarà comprant el 1872. Juntament amb la compra del Saint Louis Dispatch comença l’aventura empresarial de Joseph Pulitzer. D’aquests dos diaris en va fer un, el Saint Louis Post-Dispatch. Amb aquest periòdic va començar la recerca de l’audiència a través de buscar les notícies més populistes i les millors exclusives.
El 1883 Pulitzer viatja cap a Nova York, ja com a director d’una cadena editorial, i hi compra el New York World. Amb aquest diari segueix la tendència iniciada amb el Saint Louis Post-Dispatch, busca notícies amb interès humà, destapa escàndols i comença amb el que després es coneixerà com “sensacionalisme”.
Però aquesta no és la única aportació que fa Pulitzer al món del periodisme. Com a director del New York World va revolucionar el periodisme, va canviar la manera d’entendre els periòdics i de fer diaris. El New York World era de format gran, el que es coneix com llençol, i tenia entre set i vuit columnes. Joseph Pulitzer és dels primers directors a fer portades aparador, molt vistoses, amb grans titulars i una exposició del contingut del diari. Però una de les innovacions que més salten a la vista és la publicació de vinyetes, es tractava d’una tira còmica de Richard F. Outcault: The Yellow Kid (El nen groc).
Per altra banda, Pulitzer incorpora la il·lustració com a element informatiu i en fa un ús extensiu. Potser es podria dir que és el primer en potenciar la vessant visual de la premsa, amb la intenció de fer partícip de la notícia el lector, apropar-lo als fets. A més d’incorporar dibuixos, també va introduir els grans titulars, creant un precedent clar dels diaris que es coneixen avui.
També és amb el New York World que Pulitzer persegueix arribar al fons de les notícies, i el 1887 contracta el prestigiós periodista d’investigació Nellie Bly. Va fer una aposta seriosa i forta per un periodisme d’investigació, una manera de treballar que, segons el director del New York World, augmentava la qualitat informativa. És aquesta vessant la que va prioritzar i la que el va portar a tenir el prestigi que avui se li reconeix. És precisament aquest periodisme el que ell va voler potenciar i premiar, és l’excusa que justifica la donació de dos milions de dòlars per a la creació de l’Escola de Periodisme i per als premis periodístics més prestigiosos d’avui dia.
posted by Frustrated13 at
8:35 p. m.
|
0 comments
