Presumpció d'innocència

Aquesta setmana, a la sèrie de TV3 "Ventdelplà", han abordat un tema que està damunt de la taula dels periodistes: la presumpció d'innocència. I és que a la sèrie, els diaris es salten aquest principi del codi deontològic i acusen directament al David d'assassinat, en diuen el nom i cognom, a més d'adjuntar-hi una fotografia. En aquell moment, el fet que a "Ventdelplà" tractessin de mentiders als periodistes i que es donés la imatge que aquests professionals no segueixen les seves pròpies normes, em va neguitejar, perquè crec que els periodistes, en general, sí que tenen ètica i que gairebé sempre aquests casos es presumeixen i no s'acusa fins que el jutge dicta sentència.

Però les coses no sempre són així i aquesta mateixa setmana n'hem tingut un exemple clar: l'assassina en sèrie d'àvies. Tots en sabem el nom, els cognoms, la cara que fa, on treballava, els seus familiars...Molts mitjans (no m'atreveixo a dir tots perquè no els puc seguir tots, no hi ha temps material) se n'han fet ressó i ens han ensenyat quina cara té aquesta dona, sense que, com molt bé diu Iu Forn en la seva columna a l'Avui (06/07/06), "la presumpta no hagués ni estat posada a disposició judicial".

És un tema que els periodistes i comunicadors haurien de plantejar-se i prendre's més seriosament, que és prou important, que s'està jugant amb la vida de la gent, perquè els mitjans de comunicació tenen molt ressò i els presumptes acaben duent una etiqueta molt difícil de treure.

Èlia