Temps difícils

Bombes que cauen sense avís i sense raó (mai cauen prou justificadament), acusacions creuades entre dirigents polítics, fins i tot hi ha màfies i odis en el terreny esportiu.

Ara Israel es dedica a bombardejar a tort i a dret i aquí no es pot dir res, estan matant impunement i Nacions Unides no diu res, i si un president d'un govern, com l'espanyol, diu alguna cosa encara se'l titlla d'antisemita. Ei! ho sento, però no puc callar-m'ho. Cada dia em fa més ràbia que segons qui pugui tenir armes i utilitzar-les i segons qui no, i si els meus amics maten és per legítima defensa i si són els meus enemics els que maten, doncs són uns assassins. Quina diferència hi ha? Al capdavall tots maten!

L'escriptor Josep Pla va dir una vegada que l'home no havia evolucionat gaire, que només havia evolucionat en el cagar. Sí, sí, i ho argumentava dient que al principi ho feies dempeus i t'aixugaves amb quatre fulles, i avui ho fas còmodament assegut i t'aixugues amb un paper tou i suau. Doncs jo no sóc tan genial com Pla, però penso que l'home no ha evolucionat gaire, només ha avançat en el cagar i en la manera de matar-se, abans ho feien a cops de roc i ara amb bombes. Quina diferència hi ha?

I en el terreny polític? Aprendrem a parlar i no estirar-nos sempre dels cabells? Primer demanem fer un cara a cara i ara que l'accepten els acusem de canviar d'opinió? A vegades l'oposició fa coses bones i des del govern no es vol acceptar l'evidència, i al revés passa encara més sovint. I no estic fent referència a res en concret, ni a ningú, però sí que penso que si parlessin una mica més entre ells, doncs s'estalviarien molts malentesos i discussions.

I en els esports? És molt trist que equips com la Juventus italiana sigui acusada de fer trampes o que s'acusi a una junta directiva que ha fet moltes coses, i moltes coses bones per un club, d'antidemòcrata, perquè al capdavall s'està dient que Joan Laporta no ha volgut convocar eleccions i que això va en contra de la democràcia, quan el que passa és que uns comptaven 7 dies com un any i els altres no (absurd, no?).

Dylan ja ho preguntava a la cançó Blowin' in the wind! Quan aprendrem a conviure sense fer-nos mal i respectant-nos?

Èlia