Viure de l'aire

De tots és sabut que ningú viu de l'aire. Tothom necessita menjar, i avui dia el menjar es compra amb diners. Els mitjans de comunicació tampoc viuen de l'aire, o potser sí. La publicitat no deixa de ser aire, fum per vendre productes o serveis, però en el fons no és res més que això: aire. Però malgrat això, la publicitat és una de les fonts d'ingressos més importants dels media, de fet, en la ràdio i la televisió els anuncis són vitals. Però la publicitat també representa uns ingressos molt influents en la premsa escrita, encara que sigui de pagament.

Potser el més evident és el cas de la televisió, tots la patim la publicitat quan mirem una sèrie, una pel·lícula, o fins i tot els informatius. A més, hi ha canals que potser en fan un gra massa, i les pauses publicitàries arriben a durar més dels 12 minuts estipulats pels reglaments europeus.

Un altre cas molt clar és la ràdio, on també hi tenim exemples esparverants de l'ús de la publicitat. Cada dos per tres es fan pauses, però a més a més, al mig del programa, el propi locutor fa publicitat, amb la seva mateixa veu, convidant a l'oïent a comprar tal producte o tal altre servei. Un bon exemple d'això són les retransmissions dels partits de futbol. Parlem clar, tots hem sentit Joaquim Maria Puyal dient que la Caixa patrocina l'equip del Barça a Catalunya Ràdio. O a Rac1, Joan Maria Pou sempre diu que a l'hora de buscar la vostra llar Don Piso, marca la diferència, o algun altre membre de l'equip dient que Estrella Damm és la cervesa dels equips catalans.

Però la premsa escrita també ingressa força diners per la publicitat. Els últims temps han aparegut un grapat de diaris que sobreviuen només gràcies a la publicitat, però tot i així, la majoria de diaris són de pagament. Aquesta premsa escrita té dues grans fonts d'ingressos, el que l'usuari paga per gaudir-ne i la publicitat. En aquest camp és on es donen alguns casos que es podrien qualificar d'esperpèntics. La Vanguardia, per exemple, aquesta primavera va "vendre" la seva portada a Acciona per un dia, i l'anunci era com un llençol que cobria el diari. Un altre exemple és quan alguns diaris van ajudar a Movistar en el seu canvi de logotip i utilitzaven la nova "M" de la marca en les seves emes majúscules. aquest últim mes, també hem vist un altre cas de publicitat "escandalosa", El Mundo Deportivo titula les informacions referents a la Lliga de Campions amb tipografia de color verd, el mateix verd de Heiniken, que patrocina la competició.

Així doncs, la publicitat ha anat guanyant molts espais en els mitjans de comunicació, fins al punt que els media arriben a sobreviure gràcies als venedors de fum. Això suposa un perill, cada vegada es fa més difícil diferenciar les notícies dels anuncis publicitaris i són els mateixos mitjans que fan de plataforma per a aquests missatges de naturalesa tan diferent.