frustrated13

dimecres, d’abril 19, 2006

hipocristes, els hipòcrites cristians

Hipòcristes! això és el que són la majoria que per Setmana Santa i Nadal apareixen per fer el gran paperot! amb els seus millors abrics assisteixen a missa, donen 3 duros (i podem donar gràcies) i ja es creuen que han fet l'obra generosíssima de l'any. Tota aquesta gent em treu de polleguera. D'acord que jo tampoc sóc un gran exemple i no vaig mai a missa, però ostres! intento ser coherent! Vaig a processó a tocar el timbal perquè m'agrada, però no vaig fent gala de cristianisme. Tampoc vaig a missa, però sempre que puc dono la meva mà. Els hipòcristes, en canvi, parlen molt, no falten a missa, però tampoc dubten a trepitjar-te si poden. M'explico?
N'hi ha que van publicitant que no pequen, sobretot divendres sant és molt comú trobar gent que proclama als 4 vents que ells no mengen carn perquè no volen pecar! quina gran hipocresia! Després, quan els demanes ajuda no dubten en girar-te l'esquena. O potser després es beuran dos whiskies! La veritat és que em costa molt entendre aquesta gent.
Ei! tot plegat sense ànim d'ofendre!
Èlia

dilluns, d’abril 03, 2006

"El Salvatge dels Pirineus"

"El Salvatge dels Pirineus" és l'última novel·la de Pep Coll. Aquest és, també, l'últim llibre que m'he llegit.
La història està ambientada al segle XIX, a les muntanyes del Pirineu lleidatà i sembla una reformulació del "Contracte Social" de Rousseau. No us espanteu!!! En la novel·la, el personatge principal (com a mínim a mi m'ho sembla) segueix les idees rousseaunianes, crec que la societat és perversa i s'autoaïlla del mal, se'n va a viure apartat a les muntanyes. Malgrat ser un home d'estudis i hereu de la família més rica del poble de Malpui, decideix abandonar-ho tot. Al poble creuen que el fet d'anar a viure a la ciutat i estudiar tant l'ha tornat boig, per ell els bojos són ells. Sembla que quan estudiava hi va haver alguna cosa que el va traumatitzar, però al final de la novel·la seguim amb l'incògnita de saber què li va provocar tal trasbals.
Per a mi no és la millor novel·la de Pep Coll, n'he llegides de més entretingudes, però tampoc no m'ha desagradat, malgrat ser una mica més filosòfica.
Us l'heu llegit? us el llegireu???
Espero els vostres comentaris!
Èlia

diumenge, d’abril 02, 2006

sorry

There's longtemps I've don't wrote! sorry! It was I've got exams, in fact, I hope there was my very latest politics exam!!!
(No se si mi inglés es aceptable o no)
Només volia dir que espero que a partir d'ara podré estar més pendent d'aquet bloc, espero poder publicar coses més sovint!
De moment volia dir 2 coses:
1.- cada dia veig pitjor el Barça, nois, ho sento però els errors d'ahir (01/04/06) davant del R.Madrid no es poden tornar a repetir. A Da Luz ja vam assisitr a un desastre semblant, espero que aquest dimecres acabin de rematar a dins la porteria!!
2.- sabeu que el dia 5 d'abril d'aquest any 2006, farà 50 anys que els meus avis es van casar?? renoi!! quina paciència, no???

espero explicar més coses ben aviat!
Èlia