Populisme o dictadura?

Fa uns quants dies el "senyor" Hugo Chávez va decidir no renovar la llicència d'emissió a una televisió venezolana, Radio Caracas Televisión (RCTV). Resulta que aquesta coneguda cadena de televisió va donar suport al cop d'estat que va destronar Chávez, fa tres o quatre anys (crec), durant un grapat de dies (intentaré buscar bé aquesta informació). I el "senyor" no en té prou en tancar la televisió sinó que amenaça a les altres de córrer la mateixa sort, i tot només perquè han decidit informar de les protestes que s'han aixecat a Venezuela a ran d'aquesta desició.
I aquí ningú diu res. Ningú es queixa. Ningú posa el crit al cel! Bé, ningú no, però són molt pocs els que es queixen, però no tenen força. Va ser aquesta mateixa setmana que el senyor Ferran Monegal se'n feia ressò al seu programa de Barcelona TV, però Telemonegal no arriba a tothom, arriba una petita part del públic.
La meva pregunta és: per què ni Nacions Unides, ni la Unió Europea, ni cap organisme internacional en diu res. El "senyor" Chavez té la llibertat d'anar tancant mitjans de comunicació que, diríem, "no li són amics" i d'anar amenaçant als altres sense pagar-ne cap preu. Això podria ser un primer pas cap a una nova dictadura i, repeteixo, ningú fa res! I el pitjor, podria establir un precedent i provocar una reacció en cadena en països veïns, o no tan propers.
Crec que la ONU hauria de preocupar-se per fer bé la seva feina i cumplir un dels seus principis fundadors: vetllar per la pau i la seguretat mundials i, de passada, per la democràcia. I vosaltres, què en penseu?

Quan l'alumne supera el mestre

Va ser en el partit de Copa del Rei entre el Futbol Club Barcelona i el Getafe. Leo Messi va superar el seu mestre Maradonna, li va copiar un golàs excel·lent. I el va superar perquè el jugador blaugrana va fer aquest gol amb només 19 anys. Quan Maradonna va marcar el gol de referència el 1986, Messi encara no havia nascut, tenia més anys a l'esquena, i sobretot, més experiència. De fet, segons explica el pare del crack blaugrana, Messi desde sempre que fa aquestes "virgueries", i ho demostren unes imatges on el petit Leo porta entre els peus una pilota que li arriba als genolls. Malgrat això, s'ha de reconèixer, en favor de Maradonna, que no és el mateix jugar contra el Getafe que contra una selecció anglesa en un mundial.
Però no volia centrar-me en la parella Messi -Maradona, aquell dia un altre alumne va superar, i aquest cop amb escreix, el mestre. Es tracta del periodista Joan Maria Pou, locutor de RAC1, que en la retransmissió del gol de Messi va superar la narració del mestre: Joaquim Maria Puyal. El professor es va limitar a cridar:"i Messi, i Messi, i Messi, i encara Messi", mentre que l'alumne va narrar l'acció, va anar describint el camí del blaugrana fins al gol. I després de cantar el gol, tot seguit va afegir: "és Maradonna!" i de seguida va establir la relació amb el mític partit que va nefrontar les seleccions anglesa i argentina en el mundial de Mèxic. Per la seva banda, en la retransmissió de Catalunya Ràdio és un company de Puyal qui aporta la dada, i és bastant més tard que no ho fa Pou. Áquí sí que l'alumne va superar el mestre, i no hi ha límit per al dubte. Joan Maria Pou va demostrar una gran professionalitat i no es va deixar endur tot sencer per la bellesa de la jugada, com sembla que sí va fer el seu mestre.
Aquest post és, més que res, per felicitar els alumnes!