"només volia dir-vos"

Ei! aquí va la crítica del llibre de l'Oleguer Presas que vaig fer per classe, ja em direu què us sembla!

“Només volia dir-vos”

Fitxa:
Camí d’Ítaca és el títol del llibre que ha escrit el futbolista Oleguer Presas amb l’ajuda de Roc Casagran. L’Editorial Mina ha estat l’encarregada de treure a la llum la primera obra del futbolista, que consta de 155 pàgines. El 3% dels 15 euros que val el llibre es donaran a la Fundació Bressola.

Èlia Orts Garri
L’any 2005 el Barça va tornar a guanyar la Lliga, després de 5 anys de sequera. Quan l’àrbitre va xiular el final del partit l’eufòria va esclatar, tant a les graderies com al terreny de joc. Oleguer Presas acabava de fer un gran pas cap a Ítaca, però ell estava decebut, el resultat final del partit (1-1) li havia deixat mal gust de boca, sentia que havia fallat a la família i als amics que havien viatjat fins a València només per veure’l. Camí de Barcelona l’eufòria dels companys se li va encomanar i els aficionats van aconseguir posar-li la pell de gallina només cridant el seu nom.
Tot això ho explica Oleguer Presas, en primera persona, al llibre Camí d’Ítaca, que recull totes les impressions i pensaments que van abordar el futbolista durant la celebració del seu primer títol de Lliga. El llibre l’ha escrit amb l’ajuda del seu amic i escriptor Roc Casagran, de fet és ell el responsable de la redacció final del llibre: “més que res, perquè tot tingués el mateix to”, afirma el jove escriptor.
Són les ganes de compartir les seves experiències les que el porten el jove jugador del Barça a escriure aquest llibre. En ell, Oleguer Presas, amb l’ajuda de Casagran, estableix un paral·lelisme entre dues utopies: la política i l’esportiva, va jugant amb els temes de tal manera que no saps quan està parlant dels seus somnis com esportista i quan de la seva utopia política. També es difumina el límit entre el somni i la realitat. El futbolista sabadallenc s’obre al lector, i li arriba a ensenyar el més íntim: els somnis i els records.
Camí d’Ítaca és un llibre de lectura àgil i fluida. Sobta la manera de numerar els 24 capítols, que van seguint l’abecedari, cada cop ens en dóna una, igual que el seu avi feia amb ell, de tant en tant li donava una lletra i li deia que quan les tingués totes, llavors podria endreçar-les i fer-ne paraules. Ha après la lliçó de l’avi: “el llenguatge és l’eina més poderosa del món”. Conscient que la condició de jugador del Barça el situa en el pedestal de molts joves, Oleguer Presas pren una posició crítica amb la societat d’avui dia i dedica algun episodi a reflexions sobre l’anorèxia o els efectes devastadors de les drogues.
Amb el llibre, el jugador del Barça posa el punt que tanca la frase que va pronunciar per celebrar el títol: “Només volia dir-vos que això és un principi. Continuem caminant cap a Ítaca!”, esperem que no sigui un punt final.