23F

Avui fa 25 anys que el General Tejero va posar en greu perill la jove democràcia espanyola, entrant amb la pistola a la mà al Congrés dels diputats, a Madrid. Sembla, però, que aquell cop d'Estat va ajudar a l'estbilitat de l'Estat i de la democràcia.
Malgrat això, els responsables del cop d'Estat haurien d'haver estat jutjats i condemnats, i també se'ls hauria d'haver ensenyat com funciona la democràcia, quines en són les regles del joc. I això aparentment, no ha estat així. El senyor Tejero es passeja tranquil·lament pels crrers dels pobles espanyols criticant el sistema i donant suport a un militar, Mena Aguado, que va justificar l'intervenció militar si l'Estatut del 30 de setembre s'aprovava.
Els mitjns de comunicació han omplert les graelles de programació i les pàgines del diari gràcies a aquest aniversari, els articulistes opinen sobre el 23F...jo...tinc la sort de no haver viscut aquest dia, però l'he estudiat vàries vegades i a diferents nivells d'aprofundiment. Un dels cops, vam estudiar, amb dues companyes Natàlia de Dios i Laura Hernández, els cops d'Estat de Mussolini, de Primo de Ribera i també el del general Tejero. Després d'analitzar-los i comparar-los, vam arribr a la conclusió que el que determinava l'èxit o el fracàs del cop era el paper que hi jugava el rei. Recordem que en el cas de Mussolini, per exemple, és el rei d'Itàlia qui obre les portes de Roma a la marxa negra que dirigia Mussolini, i en canvi, en el cas de Tejero (malgrat que encara falta molt per investigar), no és fins que el rei Joan Carles I fa un discurs públic rebutjant el cop d'Estat i l'assalt al Congrés que Tejero es dóna per vençut.
Esperem que no es produeixi mai més un intent de presadel poder per la força!
Èlia